EDICIÓ 2019
  • SEATTLE EUA
  • LEIPZIG ALEMANYA
  • BERNA SUÏSSA
  • ESTÍRIA ÀUSTRIA
  • VÈNETO ITÀLIA
  • TWENTE MILIEU HOLANDA
  • GRAND BESANÇON França
  • AES - BORD NA MÓNA IRLANDA
  • VALL D'AOSTA ITÀLIA

SEATTLE

EUA

57%
ÍNDEX DE RECOLLIDA SELECTIVA

724.745 habitants
Recollida de vorera a domicili amb pagament per generació segons volum i freqüència de la FORM i la resta. Seattle es troba sempre entre les ciutats amb els millors resultats de recollida selectiva de Nord-amèrica. És l'única ciutat amb recollida obligatòria de residus orgànics també als edificis d'habitatges i no només als barris residencials d'urbanització horitzontal.

Hans Van Dusen

Director de contractació i operacions al departament de Gestió de Residus
Seattle Public Utilities


LEIPZIG

ALEMANYA

60%
ÍNDEX DE RECOLLIDA SELECTIVA

Ciutat de 571.000 habitants situada a Saxònia, el land amb més experiència en tarifa variable
Més de quinze anys d'experiència amb el pagament per generació i amb uns dels millors resultats en pes i qualitat de recollida de la FORM millors de tot el país. Recollida porta a porta setmanal i/o quinzenal per FORM i resta que es cobra segons els volums sol·licitats de cada fracció, amb possibilitats de pagaments addicionals si es desitja més freqüència o opcions addicionals. Un referent del model que ha aportat a Alemanya els millors resultats d'Europa.

Maria Horn
i Enrico Frenkel

Tècnica especialista en gestió de residus / Director de Serveis Jurídics
Ajuntament de Leipzig


BERNA

SUÏSSA

53%
ÍNDEX DE RECOLLIDA SELECTIVA

Capital de Suïssa, 127.000 habitants
Berna és el millor representant del famós model de recollida de les ciutats suïsses, un model mixt de bossa homologada, taxa de recollida porta a porta de fracció resta i paper i cartró i, per a la resta de fraccions, àrees de contenidors disseminades. Amb dècades d'experiència i uns resultats capdavanters a Europa. Amb la voluntat de millorar, actualment s'estan duent a terme dues proves pilot amb bosses de colors per a totes les fraccions. Els dos sistemes s'exposaran durant la ponència.

Cornelia Kissling

Directora tècnica i de projectes al departament de Gestió de Residus
Ajuntament de Berna


ESTÍRIA

ÀUSTRIA

72%
ÍNDEX DE RECOLLIDA SELECTIVA

1.235.582 habitants, incloent-hi els de Graz, la capital del land
Contenidors amb control d'accés i pesatge de la fracció resta de particulars des de l'any 1993, any en què també es va introduir la recollida de la FORM. Aquesta regió austríaca, amb Graz com a ciutat principal, és un dels referents de la identificació i el pesatge de la fracció resta de particulars per poder calcular, juntament amb l'ús dels contenidors de FORM, la part variable de la taxa de residus. És, sens dubte, un dels referents del país pel que fa als resultats de recollida selectiva.

Dr. Christian Schreyer

Gerent de Dachverband der Steirischen Abfallwirtschaftsverbände, la organització que agrupa 17 entitats locals de gestió de residus municipals al land d'Estíria
Dachverband der Steirischen Abfallwirtschaftsverbände


VÈNETO

ITÀLIA

85%
ÍNDEX DE RECOLLIDA SELECTIVA

554.000 habitants, incloent-hi els 90.000 de Treviso
Tecnologia RFID per al registre dels buidatges dels recipients en la recollida porta a porta de la fracció resta, i bosses amb xip per poder registrar i cobrar per l'ús de les àrees d'emergència de la capital. Sens dubte, un dels referents no només del país sinó d'Europa pel que fa als resultats de recollida selectiva i del nivell d'impropis de totes les fraccions, ja que s'assoleix una generació de resta igual o inferior a 50 kg/habitant/any gràcies, en part, al tram variable de la taxa, que penalitza les aportacions de fracció resta. El proper objectiu de recollida selectiva és arribar al 96,7 % l'any 2022.

Marco Mattiello

Responsable de relacions internacionals
Contarina SpA


TWENTE MILIEU

HOLANDA

70%
ÍNDEX DE RECOLLIDA SELECTIVA

450.000 habitants, el referent holandès
Recollida amb contenidors, amb sistema d'identificació i control d'accés per al registre d'aportacions dels generadors de la fracció resta i la FORM. Aquest és el model escollit per a les àrees d'alta densitat poblacional de les ciutats d'Enschede, Almelo i Hengelo, combinat amb la recollida porta a porta per als municipis sense edificació vertical. El pagament per generació s'aplica en ambdós sistemes segons l'ús i la freqüència de recollida de la fracció resta i la FORM.

Bas Assink

Director del programa d'Estratègia i Innovació
Twente Milieu


GRAND BESANÇON

França

68%
ÍNDEX DE RECOLLIDA SELECTIVA

192.042 habitants, dels quals 116.914 a Besançon, la capital
70 municipis gestionats de manera conjunta amb el sistema de recollida porta a porta, majoritari a tot el país. A la capital, Besançon, el 80 % de la població viu en edificis d'habitatges i es va implantar el pagament per generació l'any 1999. Posteriorment, el 2006, es va introduir a la resta de la regió metropolitana. El càlcul de la taxa es basa en el volum, la quantitat de contenidors, el nombre de recollides i el pes. És una experiència pionera en un país on la recollida selectiva de la FORM encara no està implantada de forma generalitzada, per això s'ha introduït un potent projecte de compostatge comunitari i domèstic únic en trames urbanes.

Marie-Laure Journet Bisiaux

Directora del departament de Gestió de Residus de l'àrea metropolitana de Besançon
Communauté d'agglomération du Grand Besançon


AES - BORD NA MÓNA

IRLANDA

55%
ÍNDEX DE RECOLLIDA SELECTIVA

Més de 100.000 habitatges i 4.000 establiments comercials
La legislació irlandesa obliga a implantar sistemes de pagament per generació a tot el país, però la peculiaritat del model irlandès és que la recollida es gestiona mitjançant contractes i pagament directe entre particulars i empreses privades especialistes. AES és una de les principals empreses del país i ofereix una àmplia gamma de tarifes de serveis de recollida que premien els que generen menys fracció resta. La competitivitat entre empreses de recollida ha fet evolucionar les modalitats i l'oferta de diferents tipologies de taxa de residus.

John MacNamara

Director d'assumptes regulatoris i legislatius
AES Bord na Móna


VALL D'AOSTA

ITÀLIA

75%
ÍNDEX DE RECOLLIDA SELECTIVA

Més d'11 municipis dels Alps a la frontera entre Itàlia i Suïssa
Aquesta regió és un exemple que confirma que és possible introduir el pagament per generació en municipis amb una elevada estacionalitat i climes extrems. En aquest cas el model escollit és la implementació d'una part variable de la taxa d'escombraries basada en el número de usos de contenidors amb control d'accés i volum limitat per aportació de fracció resta i el número d'accessos al contenidor amb control d'accés de la fracció orgànica. Compten també amb contenidors d'accés restringit per a bolquers i servei de recollida voluminosos a domicili que es factura cada cop que es realitza. Un exemple d'èxit definitiu que evidencia que amb estacionalitat també és possible.

Michela Catozzo
i Joël Créton

Directora del departmanet fiscal, de sistemes d'informació i financer / Alcalde d'Ollomont i president de la Unité des communes Valdôtaines Grand-Combin




Coneix les experiències més innovadores del nostre territori

ESPAI
THE CIRCULAR LAB-ECOEMBES

Reciclos: Sistema intel·ligent de fidelització i motivació ciutadana en la recollida selectiva

Denisa Gibovic

Directora de Blue Room Innovation

Què és i com beneficia la gestió municipal de residus el centre d'innovació The Circular Lab?

Zacarías Torbado

Coordinador a The Circular Lab

Aplicació de noves tecnologies en la recollida selectiva a la Conca de Barberà. Proves pilot a Montblanc i Rocafort de Queralt

Ramon Palou i Capdevila

Gerent del Consell Comarcal de la Conca de Barberà

Recycl3R - Fidelització de consumidors a través de packaging connectat per millorar l'experiència de la recollida selectiva

Sergio Puyol 

Cofundador i Director de Medi Ambient a Recycl3R

Millora la traçabilitat i els resultats en plantes de residus mitjançant reconeixement d'imatges

Heidi Moreno

Directora de Projectes en Solucions Dronica

LeanPackagingDesign, com validar els envasos amb tota la cadena de valor abans de produir-los i / o llançar-los al mercat

Débora Alasraki Benach

Fundadora i CEO 3D Click

ESPAI
AGÈNCIA DE RESIDUS DE CATALUNYA

La fiscalitat dels residus en la futura nova Llei dels residus i de l'ús eficient dels recursos

Josep Maria Tost

Director Agència de Residus de Catalunya

Recollida comercial a la ciutat de Barcelona (pagament per generació)

Josep Jurado

Cap del Departament de Gestió de Residus de l'Ajutament de BarcelonaCap del departament de gestió de residus de l'Ajutament de Barcelona

Qui recicla, guanya. Prova pilot d'identificació d'usuaris en contenidors a través del mòbil i aplicació de descomptes a la taxa.

Jordi Vilaró

Gerent Mancomunitat de Recollida d'Escombraries de l'Urgellet

Individualització i incentius econòmics en el marc de l'acord metropolità pel residu zero

Joan Pinyol i Ribas

Director de medi ambient de l'AMB

Canet de Mar, 8 anys de pagament per generació en la recollida de residus comercials

Helena Estevan

Tècnica de Medi Ambient de l'Ajuntament de Canet de Mar

Usurbil, porta a porta. Pagament per generació domiciliari, comercial i industrial

Ibon Goikoetxea Retegi

Tècnic de medi ambient de l'Ajuntament d'Usúrbil

El pagament per generació a Riudecanyes. Balanç un any després de la seva implantació.

Josep Maria Tost

Alcalde de Riudecanyes

Pagament per participació a Vilablareix

David Mascort i Subiranas

Alcalde de Vilablareix

El pagament per generació a Argentona

Joan Pujol Collet

Tècnic de medi ambient de l'Ajuntament d'Argentona

De la cuina al brancal i sabem quan val

Antoni Borrell

Alcalde de Miravet